Exodus

Doncs si Marcus Garvey predicava que els africans havien de tornar a la seva terra, jo predico que emigrem d'aquesta nostrada i estimada terra (ja tornarem quan siguem vells, o no) i anem uns quants a MONTSERRAT. És una illa caribenya que pertany a Anglaterra, i a part de l'idioma, jo crec que ens hi lliguen força coses allà.
El nom de Montserrat es deu, com no, a en Cristòfor Colom. Hi viuen unes 9000 persones i la putada és que hi ha un volcà actiu que ha fet marxar a molta gent. La població viu sobretot al nord-est de la illa, refugiada de les inclemències del volcà.
Però com tota illa caribenya, poblada majoritàriament per descendents d'esclaus africans, els hi encanta el reggae, el calipso... La nostra missió seria anar-hi i exterminar el reggaeton, que tant mal fa a les nostres contrades...
Segurament seré el nou Marcus Garvey català, i com que de terra tampoc en tenim, millor anem al Carib i ens fem uns dancings. A la illa s'hi viu bé, que no deixa de ser Anglaterra. Fundem un Catalan Paradise??

La Ment que manifesta

probablement haureu d'activar vosaltres mateixos els subtítols.

Please everybody wants more peace

Vals con Bashir

Pel.lícula animada que tracta sobre la pèrdua de memòria selectiva dels soldats, de la superació del propi horror amb l'oblit. També ens serveix per als que ens hem tornat insensibles veient el telenotícies, té la mateixa relació i una mateixa reflexió: encara que l'assassí no siguis tu, ets còmplice si ho veus i no hi fas res.
La podeu veure clicant la imatge.

Freqüència Solfeggio

FRECUENCIAS DEL SOLFEGGIO - CARLOS LAZA from MIZAR-PETRUS on Vimeo.

cliqueu al títol.

9/11 amb humor francès

quémala Jackson!!!

a veure després de rumiar si penjava aquest vídeo (quan el vegeu ho entendreu) he decidit que lliga força amb el tema de (["l'educació"]).Això és el que s'ensenya i es promou...així sortim com sortim.

Els anormals (Michel Foucault)

PDF: clica el títol.

Resistir o Col·laborar?

hi ha la segona part.

ÀNGELAMARIA

el poder de l'ARA

Humor delicat

De fet no és ni humor, la intenció, crec, era un drama musical.

numbers

"Un món digne no es pot crear per mitjà de l'estat" | J. Holloway

Durant la major part del segle passat, els esforços per a crear un món digne de la humanitat es van enfocar en l'estat i en la idea de conquistar el poder estatal. Les polèmiques principals (entre "reformistes" i "revolucionaris") eren sobre com conquistar el poder estatal, sigui per la via parlmentaria o per la via extra-parlamentària. La història del segle XX suggereix que la qüestió de com guanyar el poder no era tan important. En cap dels casos la conquesta del poder estatal va assolir realitzar els canvis que els militants esperaven. Ni els governs reformistes ni els governs revolucionaris van assolir canviar el món de forma radical. És fàcil acusar a tots els lideratges d'aquests moviments de trair als moviments que encapçalaven. El fet que va haver tantes traïcions suggereix, no obstant això, que el fracàs dels governs radicals, socials o comunistes té arrels molt més profundes. La raó per la qual l'estat no es pot usar per a portar a terme un canvi radical en la societat és que l'estat mateix és una forma de relacions socials capitalistes. L'existència mateixa de l'estat com una instància separada de la societat significa que, sigui el que sigui el contingut de les seves polítiques, participa activament en el procés de separar a la gent del control de la seva pròpia vida. El capitalisme és simplement això: la separació de la gent de la seu propi fer. Una política que està orientada cap a l'estat reproduïx inevitablement dintre de si mateixa el mateix procés de separació, separant als dirigents dels dirigits, separant l'activitat política seriosa de l'activitat personal frívola. Una política orientada cap a l'estat, lluny d'aconseguir un canvi radical de la societat, conduïx a la subordinació progressiva de l'oposició a la lògica del capitalisme. Ara podem veure que la idea que el món es podria canviar per mitjà de l'estat era una il·lusió. Tenim la bona sort d'estar vivint la fi d'aquesta il·lusió.

font: clicar el títol.

"Slavery Days"

...no cal recordar gaire Burnig, encara i som.