10 sense Gabo
-
Avui fa deu anys que ens va deixar Gabriel García Márquez, potser el meu
autor preferit. Recordo aquella nit, recordo que fou Dijous Sant, recordo
que f...
Fa 2 dies
Para Para
Responent-me a mi mateix sobre la pregunta que li feia a la Roser. Aquí teniu el Para Para (no ara ara). És la versió nipona d'en Josmar amb la coreografia corresponent...
Atlàntida
Si ,si, si...ja us estic sentint. "...Pere no et tiris de la moto", "...una altra frikada..juas, juas, juas".
art
després dels exemples d'art que s'han exposat al blog, que me'n dieu d'aquest que ajunta totes les característiques anteriors: gos+projecció líquida corporal+grafiti urbà.
SOBRASADA
Per últim, i me'n deixo uns quants, us poso els Sobrasada. Dissabte era el dia més potent del gargall, i hi van aparèixer una colla de valencians i alicantins ben preparats. Duien un rollo musical molt potent, barrejant formacions, de molta creativitat, molt posats a la feina... Seriosos, pensadors, i a la vegada un catxondeo.
De la formació de Sobrasada ja en coneixia algún per Corea, una altra formació d'aquesta moguda. Molt bons, tot molt ben executat, i millors persones.
Aquí els tenim en la seva sortida catalana.
THE MOVIDAS
Un dels grups més catxondos i freaks eren els The Movidas, un trio format per dj i dos cantants. Les seves lletres no tenen vergonya, escupen foc, i la veritat és que fan molt riure. El bolo va ser la bomba, i tot i que musicalment no són Déu, no importa, ja que el seu objectiu no és fer bona música, sinó petar-se de tothom. En fi, aquí teniu un dels seus èxits, ¿Dónde vas, Michael Knight?
I per petició del Lluisu, Manoli 2 Mitsubishi y 3 gramos de speed:
ELI KESZLER
Un dels temes del gargall era el de l'expressió innovadora, l'experimentació. Ho podem veure en el jazz, en aquests grups en el rock... Eli Keszler és un gran instrumentista que ens deleitava amb un show personal. Ell, acompanyat d'una bateria i altres instruments de percussió, plats, etc. i que tocava percutint, però també fregant amb arquet, o buscant altres sons amb diferents utensilis. El públic estava embadalit amb els seus sons. En el següent vídeo el veurem fent sorollisme, però quan surti el documental del gargall sabreu a què em refereixo. Boníssim.
Marroneo style (ZA)
Za són un grup que em vaig perdre, però que tothom en va parlar molt bé. En el vídeo surten com a guitarrista i bateria, però pel gargall van fer un show amb dues bateries. Bé, un dels instruments percutits era una guitarra. Combinen molt bé les parts de les cançons. Fan un show punk, però ben pensat. Es mouen molt en el ritme, i també fan servir la veu en aquest sentit. Un dels directes més potents dels que hi van haver aquells dies.
Lydia Lunch i Les Aus
Una de les actuacions més esperades del gargall era la de Lydia Lunch i Les Aus. A Les Aus les conec des de fa relativament poc temps, però des del primer cop que les vaig veure en sóc fan incondicional. Les seves actuacions són improvisades, mai ho fan igual. Això té un punt a favor, ja que cada concert és únic i especial, però també té un punt en contra, i és que si t'agrada molt una cançó en el disc, difícilment la podràs escoltar igual en un concert. Tot i així em quedo amb els concerts únics i especials. Lydia Lunch, que des de fa un temps viu a Barcelona, ha tocat amb ells diverses vegades. Té bona connexió amb Les Aus, se li nota. Guitarres desèrtiques, bateries inspiradores, i la veu de Lunch. Una bona combinació. Tothom frisava per veure'ls, i ells van donar el què el públic esperava. Va ser un gran bolo, amb final festiu multitudinari inclós.
més curts
m'he animat i mirant mirant he trobat aquest altre que buenu......he caigut de la cadira de tant riure.
Jungle Jail
curt d'animació bastant simpàtic per contrarestar amb AU i fer una mica de neteja sensorial.....
JungleJail-lefilm
Uploaded by yann3dvf
AU
Continuo la meva crònica del ///gargall/// parlant dels AU. Una formació que portava torres de so entre el seu backline, no fós cas que el volum no fós suficient per al seu show. Doncs resulta que aquesta colla fan uns concerts que solen durar entre 5 i 20 minuts, i entre l'energia que desprenen i el volum que treuen un es queda amb la sensació que ja fan bé fent els bolos curts... 10 minuts més d'AU i em tiro per la finestra. (sort que el vermell no en té) De veritat que aquests músics em van destrossar. Jo, de fet, amb 5 minuts ja en vaig tenir prou; no podia més, m'estava entrant un mal rollo que flipes, energia negativa, i vaig haver de marxar. Em van fer venir molta ràbia. Tots els altres grups eren sorollosos (o no), experimentaven (o no), però t'acabaven el bolo de forma maca, amb tots et quedaves amb bon regust. No era el cas. Els vaig odiar i tot... Més tard vaig haver de reconèixer que m'havien causat gran impressió, que m'havien tocat de ple. I és que si el seu art vol fer viure odi, violència i mal rollo, ho aconsegueixen. No em desplaçaré mai per anar a veure un concert seu. Ara, si mai hi coincideixo en algún indret que altre, estaré frisant per veure'ls a la primera fila.
AAAAAAAAAAAAAAAAAAAUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
L'anecdotilla és que el baixista, mentre picava el seu instrument contra l'ampli, (rollo creació de nous sons i tal...) el va petar. Això devia ser al minut 3 de la seva actuació. Vaig sentir a dir que no era la seva intenció petar-lo.
CUCHILLO
Un dels grups que més em van agradar de l'escupitajo van ser els Cuchillo, una banda formada per un guitarrista-cantant i un bateria. La seva música és atractiva, hipnòtica, tribal, independent, bella... et podies quedar una bona estona davant seu sense adonar-te del pas del temps, o sense recordar què anaves a fer... Acte seguit havies d'anar a la barra per aclarir-te les idees, i així anar fent. Però aquest ensirenament era brutal, tot el públic estava en aquest estat... i amb només dos instrumentistes...
El guitarra usava un looper on encadenava veu i guitarra, creant uns treballs bells i el·laborats. El baterista deleitava amb la seva capacitat rítmica i els diferents instruments que usava i afegia a la bateria, podent crear diversos ambients sonors.
Us poso aquest tema com a mostra del seu art.
funny games
El diumenge a la tarda vaig tenir la meva particular sessió de gargalls.
És una d'aquelles pel.lícules que et deixen tant tocat que necessites parlar-ne.
Thriller en estat pur. El (((gargall))) escupia des de l'escenari; aquí, Michael Haneke escup des de la càmera. Mireu-la si teniu allò que cal (principalment sentit de l'humor).
Escupitajo a la cara!!
La Manresa desconeguda.... continua sent-ho!!!!
El festival més potent que s'ha fet a Manresa va tancar les portes ahir amb un balanç molt positiu.
Si bé hi va haver menys afluència de l'esperada, el festival va estar sempre ple de gent, de Manresa i de fora, i molt entusiasmada.
Trencant baixos i conceptes preestablerts, (((gargall))) ha escupit al fons de la Catalunya central, deixant una marca difícil d'esborrar, i projectant-se un futur esperançador.
Hem de donar les gràcies a les persones que han dut a terme aquest muntatge, ja que a part del fet d'organitzar el festival, han participat en la "modernització" manresana, i esperem que això doni els seus fruits. (o molts gargalls)
Manresa necessitava aquest festival. També a nivell nacional.
Han estat dies màgics, plens de soroll, amb moltes ganes, i que segur donaran de què parlar.
AU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Iluminati music
Aquest és un del vídeos d'una serie que ja us vaig penjar. Es d'un pavo que lliga l'arrivada del dajjal (mentider dimoni) amb els iluminati. En aquest cas, i seguint el fil dels vídeos sobre música i poder/contrapoder, ens parla de com els "artistes" iluminati escampen el seu missatge entre d'altres coses. No es que coincideixi al 100% amb el que diu però hi han alguns símbols que indiquen que no s'equivoca de gaire.
bandera falsa...
Les operacions de bandera falsa són operacions encobertes conduïdes per governs, corporacions i altres organitzacions, les quals estan dissenyades per a aparèixer com si aquestes fossin portades a terme per altres entitats. El nom es deriva del concepte militar d'hissar colors falsos; això vol dir la bandera d'un país diferent al propi. Els atacs terroristes en algunes ocasions són operacions de bandera falsa (Wikipedia).
cagumtotià!
aquest poema data de principis dels 90, i cada estrofa, cada pareado, esdevé un proverbi, en els temps que ens toca viure. Cagumtotià!
delincuencia es la vuestra, asquerosos!!
cagumtotià!
adiós mutxatxo!
MUSIC vs NWO
Després em dieu friki conspiranoic
LKJ The New World Order
Gamma Ray - New World Order
Lyrics | Megadeth Lyrics | New World Order Lyrics
Eleccions a Euskadi i Galícia
Em ve al cap aquesta cançó d'en Linton Kwesi Johnson, aquest gran poeta que, a part de demostrar que no cal anar com un perdulari per ser bon rastafari, proposava ja fa uns anys aquest camí tan poc diplomàtic per borrar el feixisme de la Nostra era. Music is a weapon. Reggae apalancat i per fumar porros .. blablabla (ull, que s’acosta la sembra!).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
