Corrien a mitjans dels anys seixanta quan Miles Davis va haver de refer el seu quintet degut a que John Coltrane formaria el seu propi quartet. Després de gravar, entre d'altres, "Kind of blue", allò podia haver estat la fi del regne dels deus. Però ves per on les oïdes dels mundans mortals es veurien recompensades no amb l'apocalípsi, sinó amb el privilegi d'un segon dream team. En aquesta nova etapa Miles comptaria amb Wayne Shorter (el cervell), Ron Carter (the man), Herbie Hancock (Sir) i al qui, amb tota la modèstia del món us vull presentar, Tony williams.
El que fa aquest tio amb la bateria només te un nom: EXQUISIT.
Ja ho sé... no surt en Miles.(Tot tingués tant fàcil sol·lució, persones de poca fe).
Carta d'Emigdi Subirats
-
L'amic Emigdi Subirats estrena l'enèsima secció al seu blog, que anomena Cartes
des de l'estima.
Ahir me'n va dedicar una, en què va un repàs a moltes d...
Fa 10 hores















Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada