Aquí l'únic que deixa de penjar coses en el blog sóc jo, copions. Si és que no es pot ser original.
amb la complicitat obscura de la nit
-
Tortosa, Festes de la Cinta. Aliè a l’efervescència nocturca que m’envolta,
passejo la gosseta vora el riu; la calma que impera la resta de l’any es
v...
Fa 6 hores
.jpeg)
4 comentaris:
carai, quin personatge aquest Estulin. Quines ganes de viure cagat, amb lo maco que és regar les plantes del teu jardí.
Potser és això el què ens falta, no? Ser una mica valents.
mentre no perdem la capacitat de sorprendre'ns, de reaccionar, ja m'està bé. Ja t'he dit algun cop que penso que hi ha coses que no són al nostre abast. El que diu aquest paio té molta lògica, i en el fondo tots ho intuïm. Només cal trobar la reacció apropiada (i coordinada) per part nostra. I crec que a aquestes alçades, la única llibertat que ens queda és la que ens deixa el mercat: què consumeixo i com ho consumeixo. A part d'això.. a mi no m'empalmen els màrtirs.
No em referia a salvar el mon, em referia a ser valents amb nosaltres mateixos.
Publica un comentari a l'entrada