querido diario

Ningú dóna duros a quatre pessetes, i “menos” a Manresa. Perquè és gris, Manresa. Començo a cansar-me d’aquesta perpetua conclusió. Podríem dir-ne Mangrisa. Després d’escoltar coses com Manrússia o Manruecos ja no em sorprendria. Però no ho és tant, de grisa. És bruta, lletja i mal acabada. Però hi ha lletjors que no embruten, i brutícies que no fan lleig. Com una pintada que veig cada matí anant a currar: MANRESA EN VENDA I JO SENSE € o una altra que hi ha a la font dels capellans i que signa en grillart: CAU-TE BÉ.chapeau. Hi ha talent.
Hi poso un vídeo en grisos d’un noi de l’Azerbaidjan (o por ái) que diu que li agrada la Fanta. Passa-ho bé.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Em mola viure a Mangrisa, molaria perxò que tot i la foscor (grisor) ens apoderés aquest ritme gasós de l'Alpharasta. En general i individualment..., per la salut de totONG