Organització de Necis Units

Això de que ens morim en el precís moment en que deixem de respirar sempre ha preocupat a la gent, i n’hi ha que s’esforcen en ultrapassar els límits de la seva generació inventant electrodomèstics, idees polítiques, venent discos o inventant-se religions. En Barceló serà recordat per aconseguir aguantar un sipi al sostre. No és pas poc, recordo que a l’institut més d’un s’havia desgraciat la còrnia de l’ull intentant-ho.
Sentir el Barceló dient: és una metàfora de la vida, és com sentir: el futbol és així, o, no hi ha rival petit. Massa tòpics en el món de l’art. I toca empassar-s’ho.
Si el guanyador del concurs no hagués sigut català i amic del Zapatero (diuen al pp) ni ens n’hauríem enterat, però és que gastar-se 18 milions d’euros amb un sostre té pebrots.
Apa, necessitava treure-ho.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

jejej
A més els listos es veu que s'han gastat una pasta, part de la qual ve del fons per al desenvolupament i la cooperació.
No entenc aquest vici per ser reconeguts internacionament. Però si a Espanya ja lo coneix tot el món, i no pas precisament per ser una gran potència, ni tenir una gran economia, ni solucionar conflictes armats.
Fachada que li diuen...

Serx

Anònim ha dit...

"Totalmente de acuerdo Jose Maria"
ole Ferran, sipi al sostre ...la millor definició que he escoltat d'aquesta "cosa" de 18 kilos.

pdouspenski