Sísif, dins de la mitologia grega, va fer enfadar els déus per la seva extraordinària astúcia, i com a càstig, fou condemnat a perdre la vista i empènyer perpètuament una roca gegant muntanya amunt, que queia rodant fins a la vall tan bon punt com Sísif arribava al cim, i així indefinidament.
font:http://ideesicontraidees.blogspot.com/2008/08/el-mite-de-ssif.html
Fa 1 dia
2 comentaris:
jo apostaria que és una al·legoria a la negació dels humans a destruir el que mes aprecien , el seu ego. Aixi doncs renaixeran eternament fins que decideixin prescindir d'allò que els costa més desprendes.
hihi.. els mites hi són perquè cadascú se'ls faci seus; m'agrada la teva versió. A mi em va xiflar l'animació i a través d'ella vaig conèixer la interpretació que en fa l'Albert Camus, lligant-lo amb la vida moderna: que ocupem el nostre temps amb coses que no serveixen gaire de res.. (més o menys).
Per a mi el mite significa que tothom aguanta la seva creu i qui no se la fa amb dues fustetes.
Publica un comentari a l'entrada