Sigur Ros...tirant a fosc, molt fosc.

Ems sap greu pels fans d'aquest grup islandès (que certament pel poc que he escoltat sona força bé), però aquí us transcric una carta entre dos estudiants, un dels quals està a Islàndia, on l'hi relata lo crú que ho tenen els habitants d'aquell país amb la devaluació de la seva moneda a causa de la crisi. "Si las barbas de tu vecino ves cortar, pon las tuyas a remojar"

Bueno aquest és el mail que em va manar un dels meus millors "hamijos" que està de Erasmus a Islàndia quan li vaig preguntar pel “problemilla” Aquí va:
D'avantbraç perdó pel tocho, però és molt interessant. Bueno, bufff… és una mica llarg d'explicar, però en resum, els islandesos estan molt però que molt fotuts. Segons el que puc veure jo, el seu sistema econòmic ja no és que estigui en crisi… el seu sistema HA MORT. Així, com ho escoltes, mort. Game over. Però et poso en situació. ok? Bueno, la cosa s'explica veient el valor de la moneda islandesa, la corona islandesa (kr). L'any passat x aquestes dates un euro costava 75 kr. Ok. Però el país va ser sofrint una crisi econòmica que a poc a poc va ser fent que la corona valgués cada vegada menys. A l'agost el canvi estava a€/1 125kr o així. Bueno, com aquí moltes coses són importades i han de pagar-les en euros, això es va traduir que el preu de tot va pujar encara que no així els sous. Però bo, encara estaven vius… A la gent li costava cada dia més el preu de la vida, perdien poder adquisitiu, però anaven fent. Durant el mes de setembre la corona va començar a “variar” en el mercat internacional canviant cada pocs dies entre 1€/125-145kr. La fi estava prop. El dilluns passat va ocórrer el que molts es veien venir. En qüestió de 3 hores, la corona va caure en picat, bogeria. AL final de la mñn necessitaves ni més ni menys que 200kr per a comprar un euro. I aquí ja van veure que la fi del món havia arribat. A aquest dia ja se li crida el Dilluns Negre. El govern es va reunir i en poques hores van redactar i van aprovar una llei segons la qual, “el govern pot nacionalizar qualsevol banc del país, obligar-los que es fusionin entre ells o obligar-los que es declarin en fallida”. La mñn del dimarts ja havien nacionalizado els bancs 2º i 3º més grans del país. Però la corona seguia caient, un euro es va posar a 265 kr i el pànic condia. El dimecres nacionalizaron a la desesperada el banc més gran del país. Però al final va passar l'inevitable. El dijous la corona es va posar a/1 305 enfront de l'euro (recorda que el divendres passat estava a/1 145, menys de la meitat) i el sistema finalment va col·lapsar. El “exchange rate” va passar a ser un misteri, ningú ho sabia, ningú ho volia dir, en poques paraules, el caos. AL final, la desconfiança en la moneda va fer que TOTS els bancs del món optessin per deixar de comprar koronas, pel que anés de les fronteres, la corona és pràcticament història. D'aquesta forma, i controlant TOTES les operacions bancàries del país, el govern ha fixat el preu de l'euro que li ha donat la gana i va variant-lo cada dia segons li dóna, avui està a 150 kr (quan en realitat seria més del doble). És a dir, que monetàriament la situació és igual que el que passa en cuba amb el pes cubà. Fora del país, és només paper. Però aquí no va a quedar la cosa. Els islandesos aviat començaran a acusar que, els agradi o no, tot l'importat cal pagar-lo i cal pagar-lo en euros. I el preu de l'euro en aquest cas sí que ho fixa el qual ven, no ells. Així que aviat les hi van a veure putes per a pagar. No tenen reserva ni d'euros ni dóllares i perquè et facis una idea del fotut que estan et vaig a donar una dada que fa una relació contundent: El PIB d'Islàndia està en uns 14.000.000.000€ però tenen un deute amb la resta del món de 100.000.000.000€, la qual cosa és 7 vegades el PIB!!! I tot això per què?? Bàsicament per pensar que era jodidamente rics quan en realitat no ho eren. Els desitjo el millor a aquesta gent, cauen molt bé, però creo que han estat molt estúpids al construir els seus sistema econòmic només basant-lo en unes finances amb data caducitat… El dimecres va sortir un article a França que comentava alguna cosa realment alarmant per a aquestes pobres gents q creien viure en el món de yupi. Segons l'article, l'any passat Islàndia estava en el nombre uneixo del ránking de les 176 principals economies del món. Saps en quin lloc es van posar el dimecres???? Segons per la cua!!!! Només Zimbabwe està pitjor que ells econòmicament parlant. És a dir, que a dia d'avui el sistema funciona millor a Bòsnia i Hercegovina o Kazakhstan. I tot això com se'm traduïx a mi?? Pel seu ja que els meus euros ara mateix són or, però només sóc “virtualment ric”. Ara que el govern controla els bancs, té el monopoli a l'hora de vendre koronas. És a dir, que quan vaig al caixer a treure diners o pagament una mica amb el meu visa, són ells els quals diuen quants euros volen per la quantitat en koronas que jo sac o pagament. És a dir, que ells trien el “exchange rate” i com et pots imaginar no trien el/de 1 305 sinó el qual ja hem batejat com el “fake exchange rate”, que ha dia d'avui estava, com ja t'he dit en 1/150. Així que, els meus diners no corre perill ni gens, però diguem que m'estan estafant cada dia. No em suposa molt, les coses no són cares per a mi per que em facin això, és més, els islandesos que cobren en corones estan molt més fotuts, però si m'apliquessin el canvi veritable seria el puto, tot el país estaria per a mi al 50-60% de descompte. Però tranquil, que això no va a acabar així… No és sostenible. Ja t'informaré més endavant amb el que passi. Es presumeix llevi interesting… Bueno, hi ha més coses curioses que et podria contar, per exemple, sobre els problemes que estan tenint amb inglaterra i dinamarca arran de tot això, la base militar que demanen els russos en canvi d'un préstec de 5.5 mil de milions de €, però això ja s'allarga molt.

Així que, després de tot aquest rotllo, si et queden ganes de convertir-te en el puto dels “passos necessaris per a caure en fallida”, llegeix-te aquest article d'ahir del new york estafis: http://www.nytimes.com/2008/10/10/bu…&oref=s login
Tot el món ha estat parlant avui d'ell.