Aquesta és una metàfora del que li passa al blog si no fos per l'amic Sergy
i la mar, l'espera
-
I el temps és el peix més gros; i la mar, l'espera
Inspirat en una imatge de Pep Mola
Fa 21 hores
1 comentari:
jajajaj
què cabrón...
Pos si, el blog està una mica desèrtic. Passa res, si hi ha ganes bé, si no també. Però la Caixa de Pandora també es va quedar buida quan en van sortir tots els mals. Només va quedar l'esperança, com l'esperança del blog de que algú escrigui quelcom. jejej
Salut!
Sergi
Publica un comentari a l'entrada