És que m'obligueu

escrit per Hermes a divendres, de juliol 18, 2008

Aquí l'únic que deixa de penjar coses en el blog sóc jo, copions. Si és que no es pot ser original.



4 comentaris:

ferran pecanins ha dit...

carai, quin personatge aquest Estulin. Quines ganes de viure cagat, amb lo maco que és regar les plantes del teu jardí.

23 de juliol, 2008
Hermes ha dit...

Potser és això el què ens falta, no? Ser una mica valents.

23 de juliol, 2008
ferran pecanins ha dit...

mentre no perdem la capacitat de sorprendre'ns, de reaccionar, ja m'està bé. Ja t'he dit algun cop que penso que hi ha coses que no són al nostre abast. El que diu aquest paio té molta lògica, i en el fondo tots ho intuïm. Només cal trobar la reacció apropiada (i coordinada) per part nostra. I crec que a aquestes alçades, la única llibertat que ens queda és la que ens deixa el mercat: què consumeixo i com ho consumeixo. A part d'això.. a mi no m'empalmen els màrtirs.

24 de juliol, 2008
Hermes ha dit...

No em referia a salvar el mon, em referia a ser valents amb nosaltres mateixos.

25 de juliol, 2008

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)