Colló que sensibles estem últimament doncs, deu ser l'edat. Jo per la meva banda,
insisteixo! Lhasa de Sela (quin xorraco de veu, i us permeto discrepar), perquè sóc pesadet, deu ser culpa de Pandora, i perquè no hi dues històries d'amor que siguin iguals.
Però no ens desanimem, va. Us deixo aquí un blanquito que s'ho passa la mar de bé amb el reggae, "a vera" si aconsegueixo animar-vos a fer alguna festeta que no es digui: "fortyagers bages reggae party"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
S'agraeix que intentis animar-nos amb musiqueta. La veritat és que la música ajuda a desconectar el cap, al menys a mi.
Cristina
Doncs afanyem-nos que n'hi ha que sumem trenta i "pico".
Gurdjieff tenia raó.
Publica un comentari a l'entrada