Corrien a mitjans dels anys seixanta quan Miles Davis va haver de refer el seu quintet degut a que John Coltrane formaria el seu propi quartet. Després de gravar, entre d'altres, "Kind of blue", allò podia haver estat la fi del regne dels deus. Però ves per on les oïdes dels mundans mortals es veurien recompensades no amb l'apocalípsi, sinó amb el privilegi d'un segon dream team. En aquesta nova etapa Miles comptaria amb Wayne Shorter (el cervell), Ron Carter (the man), Herbie Hancock (Sir) i al qui, amb tota la modèstia del món us vull presentar, Tony williams.
El que fa aquest tio amb la bateria només te un nom: EXQUISIT.
Ja ho sé... no surt en Miles.(Tot tingués tant fàcil sol·lució, persones de poca fe).
La antropologia interpretativa en la actualidad
-
Paul Ricoeur
Apartado final de la entrada "Antropología interpretativa" en Andrés
Ortiz-Oses y Patxi Lancerós, eds. *Diccionario de hermeneútica*,
Unive...
Fa 6 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada