Durant la major part del segle passat, els esforços per a crear un món digne de la humanitat es van enfocar en l'estat i en la idea de conquistar el poder estatal. Les polèmiques principals (entre "reformistes" i "revolucionaris") eren sobre com conquistar el poder estatal, sigui per la via parlmentaria o per la via extra-parlamentària. La història del segle XX suggereix que la qüestió de com guanyar el poder no era tan important. En cap dels casos la conquesta del poder estatal va assolir realitzar els canvis que els militants esperaven. Ni els governs reformistes ni els governs revolucionaris van assolir canviar el món de forma radical. És fàcil acusar a tots els lideratges d'aquests moviments de trair als moviments que encapçalaven. El fet que va haver tantes traïcions suggereix, no obstant això, que el fracàs dels governs radicals, socials o comunistes té arrels molt més profundes. La raó per la qual l'estat no es pot usar per a portar a terme un canvi radical en la societat és que l'estat mateix és una forma de relacions socials capitalistes. L'existència mateixa de l'estat com una instància separada de la societat significa que, sigui el que sigui el contingut de les seves polítiques, participa activament en el procés de separar a la gent del control de la seva pròpia vida. El capitalisme és simplement això: la separació de la gent de la seu propi fer. Una política que està orientada cap a l'estat reproduïx inevitablement dintre de si mateixa el mateix procés de separació, separant als dirigents dels dirigits, separant l'activitat política seriosa de l'activitat personal frívola. Una política orientada cap a l'estat, lluny d'aconseguir un canvi radical de la societat, conduïx a la subordinació progressiva de l'oposició a la lògica del capitalisme. Ara podem veure que la idea que el món es podria canviar per mitjà de l'estat era una il·lusió. Tenim la bona sort d'estar vivint la fi d'aquesta il·lusió.
font: clicar el títol.
Fa 9 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada