Organització

A vegades, quan vull imaginar-me la societat alliberant-me de complexitats (mal fet), però només per adonar-me, de confirmar un altre cop que estem mal organitzats, m'imagino una societat de 10 persones. Amb una societat tant petita, que podríem imaginar com una colla d'amics, se'ns fa més evident la diferència entre ells.
A l'estat espanyol, ara mateix, 2 d'aquestes 10 persones no tindríen feina. M'és difícil imaginar, en una societat d'amics de 10 persones, que no poguèssim organitzar-nos per tal de que tots plegats tinguèssim feina. Però no, 2 d'ells no en tindríen.
De les 10 persones, una seria rica. Dues d'aquestes viuríen bé. Tres persones tindríen un sou just per anar tirant. Les altres no arribaríen a final de mes.
Entre els més pobres hi haurien immigrats, joves i dones, que són els que tenen un pitjor repartiment de la riquesa.
També s'ha de dir que la riquesa variaría depenent de la zona on visquessin.

A mi m'agrada fer aquests càlculs cutres, que si bé segur que no són reals del tot, una mica s'hi deuen aproximar. I jo no m'imagino convivint amb 10 amics on hi hagués tanta desigualtat. Per començar jo crec que ens organitzaríem per tal de que tothom pogués treballar, sense diferències entre homes i dones, i fotríem la guitza a qui es quedés amb massa tros del pastís.

Aquestes xifres es tornen més salvatges quan passem de l'estat espanyol al món sencer, amb una desigualtat més brutal. Si al món fòssin 10 persones, quasi dues d'elles passaríen fam.

1 comentari:

ferran pecanins ha dit...

em consolo pensant que si nomès hi haguèssin 10 persones al món jo no seria entre els afortunats.