L’altre dia em van dir que això de fer blogs és narcicista. Jo no sé què pensareu vosaltres companys blogaires, però per a mi és només l’expressió d’una necessitat, o potser millor, les ganes de comunicar-se. Màxim respecte per a totes les opinions, però penso que, si en comptes de criticar (que és gratis) es permetessin el luxe de fotre un post d’una puta vegada (que també ho és), aprendrien a relativitzar-ho.
Sobre la comunicació, i les ganes, us deixo aquí un trosset de la última pel.lícula que més m’ha agradat: En la ciudad de Sylvia, del gran Guerín.
P.D.: Em cago amb la era post freudiana. Gustav Jung forever!
uns segons de paciència i d’empatia
-
Hi ha una cruïlla a Tortosa que no diria que em fa por, però sí respecte,
quan els vehicles del carrer Pintor Gimeno volen accedir a la rambla Felip
P...
Fa 15 hores
2 comentaris:
A veure, si no ho he entès malament preferixes un post a un comentàri?
visca Carl G.J.!!!
insisteixo: màxim respecte, però les opinions són com el cul: que tothom en té un, i a ningú li interessa massa en profunditat el de l'altre.
Publica un comentari a l'entrada