Doncs vaig anar a treure el cap al convent.0 de Cal Rosal. Óstia, vaig sortir una mica desencaixat. Però la sensació m’ha durat fins fa molt poc, i això per a mi és bon senyal. Que et sacsegin és sa. I m’he dedicat (uns deu minutets, tampoc penseu) a buscar-vos un vídeo per il•lustrar aquesta sensació. L’amic Abraham es va referir al Dadá, i té raó. L’art ja no va tornar a ser el mateix. Passeu-vos-hi, si teniu cotxe, o aneu-hi amb moto.
Buscant he trobat això, (ops) no ho he pogut evitar...
Fa 2 hores
5 comentaris:
Tal com et vaig comentar a la Tanca aquests Dadaistes necessite'n un un bon terapeuta. Aquesta gent a vist la llum i han dit,"...calla, que resulta que si estàs "pallà" i et cagues a sobre d'un mirall vestit de faralaes et diuen artista.
I no m'empasso que vulguin criticar el significat de la paraula ART sinó que més aviat la volen ampliar per poder-si incloure-hi.
qui diu el què és art i el què no ho és?
No he vist encara el vídeo, però en tot cas el Konvent estava molt xulo. Ja per si sol és un espai molt singular, i la manera com han donat forma a aquesta expressió tb té molt a dir.
Passa que jo vaig poder-hi anar només dues hores, i no vaig tenir temps de veure-ho tot amb delicadesa. Però com a mínim la dels amics, justament de les més transgressores jejej
algun dia hem de muntar una excursioneta al MACBA, pot ser divertit.. tinc ganes de sentir-vos dir: "MON diEU! això ho faria un nen!".
Sergi, en què consistia la transgressió? quan jo hi vaig anar hi havia problemes tècnics i estava desmuntat..
No tot estava desmuntat, no? Et refereixes a l'obra del Badreix i el Finestres? És d'aquelles obres que s'han de veure, són difícils d'explicar. Et faré un mail.
Sergi
Publica un comentari a l'entrada