..i van arribar els dadaistes

Doncs vaig anar a treure el cap al convent.0 de Cal Rosal. Óstia, vaig sortir una mica desencaixat. Però la sensació m’ha durat fins fa molt poc, i això per a mi és bon senyal. Que et sacsegin és sa. I m’he dedicat (uns deu minutets, tampoc penseu) a buscar-vos un vídeo per il•lustrar aquesta sensació. L’amic Abraham es va referir al Dadá, i té raó. L’art ja no va tornar a ser el mateix. Passeu-vos-hi, si teniu cotxe, o aneu-hi amb moto.



Buscant he trobat això, (ops) no ho he pogut evitar...

5 comentaris:

Hermes ha dit...

Tal com et vaig comentar a la Tanca aquests Dadaistes necessite'n un un bon terapeuta. Aquesta gent a vist la llum i han dit,"...calla, que resulta que si estàs "pallà" i et cagues a sobre d'un mirall vestit de faralaes et diuen artista.
I no m'empasso que vulguin criticar el significat de la paraula ART sinó que més aviat la volen ampliar per poder-si incloure-hi.

Cheb Waka ha dit...

qui diu el què és art i el què no ho és?

cuc ha dit...

No he vist encara el vídeo, però en tot cas el Konvent estava molt xulo. Ja per si sol és un espai molt singular, i la manera com han donat forma a aquesta expressió tb té molt a dir.
Passa que jo vaig poder-hi anar només dues hores, i no vaig tenir temps de veure-ho tot amb delicadesa. Però com a mínim la dels amics, justament de les més transgressores jejej

ferran pecanins ha dit...

algun dia hem de muntar una excursioneta al MACBA, pot ser divertit.. tinc ganes de sentir-vos dir: "MON diEU! això ho faria un nen!".
Sergi, en què consistia la transgressió? quan jo hi vaig anar hi havia problemes tècnics i estava desmuntat..

Anònim ha dit...

No tot estava desmuntat, no? Et refereixes a l'obra del Badreix i el Finestres? És d'aquelles obres que s'han de veure, són difícils d'explicar. Et faré un mail.

Sergi